Nota de la Conferencia Episcopal Española ante la aprobación en el Congreso de los Diputados de la ley de la eutanasia

1.- El Congreso de los Diputados está a punto de culminar la aprobación de la Ley Orgánica de regulación de la eutanasia. La tramitación se ha realizado de manera sospechosamente acelerada, en tiempo de pandemia y estado de alarma, sin escucha ni diálogo público.  El hecho es especialmente grave, pues instaura una ruptura moral; un cambio en los fines del Estado: de defender la vida a ser responsable de la muerte infligida; y también de la profesión médica, «llamada en lo posible a curar o al menos a aliviar, en cualquier caso a consolar, y nunca a provocar intencionadamente la muerte». Es una propuesta que hace juego con la visión antropológica y cultural de los sistemas de poder dominantes en el mundo.

2.- La Congregación para la Doctrina de la Fe, con la aprobación expresa del papa Francisco publicó la Carta Samaritanus bonus sobre el cuidado de las personas en las fases críticas y terminales de la vida. Este texto ilumina la reflexión y el juicio moral sobre este tipo de legislaciones. También la Conferencia Episcopal Española, con el documento Sembradores de esperanza. Acoger, proteger y acompañar en la etapa final de esta vida, ofrece unas pautas clarificadoras sobre la cuestión.   

3.- Urgimos a la promoción de los cuidados paliativos, que ayudan a vivir la enfermedad grave sin dolor y al acompañamiento integral, por tanto también espiritual, a los enfermos y a sus familias. Este cuidado integral alivia el dolor, consuela y ofrece la  esperanza que surge de la fe y da sentido a toda la vida humana, incluso en el sufrimiento y la vulnerabilidad.

4.- La pandemia ha puesto de manifiesto la fragilidad de la vida y ha suscitado solicitud por los cuidados, al mismo tiempo que indignación por el descarte en la atención a personas mayores. Ha crecido la conciencia  de que acabar con la vida no puede ser la solución para abordar un problema humano. Hemos agradecido el trabajo de los sanitarios y el valor de nuestra sanidad pública, reclamando incluso su mejora y mayor atención presupuestaria. La muerte provocada no puede ser un atajo que nos permita ahorrar recursos humanos y económicos en los cuidados paliativos y el acompañamiento integral.  Por el contrario, frente a la muerte como solución, es preciso invertir en los cuidados y cercanía que todos necesitamos en la etapa final de esta vida. Esta es la verdadera compasión.

5.- La experiencia de los pocos países donde se ha legalizado nos dice que la eutanasia incita a la muerte a los más débiles. Al otorgar este supuesto derecho, la persona, que se experimenta como una carga para la familia y un peso social, se siente condicionada a pedir la muerte cuando una ley la presiona en esa dirección. La falta de cuidados paliativos es también una expresión de desigualdad social. Muchas personas mueren sin poder recibir estos cuidados y sólo cuentan con ellos quienes pueden pagarlos.

6.- Con el Papa decimos: «La eutanasia y el suicidio asistido son una derrota para todos. La respuesta a la que estamos llamados es no abandonar nunca a los que sufren, no rendirse nunca, sino cuidar y amar para dar esperanza». Invitamos a responder a esta llamada con la oración, el cuidado y el testimonio público que favorezcan un compromiso personal e institucional a favor de la vida, los cuidados y una genuina buena muerte en compañía y esperanza.

7.- Pedimos a cuantos tienen responsabilidad en la toma de estas graves decisiones que actúen en conciencia, según verdad y justicia.

8.- Por ello, convocamos a los católicos españoles a una Jornada de ayuno y oración el próximo miércoles 16 de diciembre, para pedir al Señor que inspire leyes que respeten y promuevan el cuidado de la vida humana.  Invitamos a cuantas personas e instituciones quieran unirse a esta iniciativa.

Nos acogemos  a Santa María, Madre de la Vida y Salud de los enfermos y a la intercesión de San José, patrono de la buena muerte, en su año jubilar.

Madrid 11 de diciembre de 2020

…………………………………………………………

La vida és un do, l’eutanàsia un fracàs

Nota de la Conferència Episcopal Espanyola davant l’aprovació en el Congrés dels Diputats de la llei de l’eutanàsia:

CEE, 11 desembre 20

1.- El Congrés dels Diputats està a punt de culminar l’aprovació de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia. La tramitació s’ha realitzat de manera sospitosament accelerada, en temps de pandèmia i estat d’alarma, sense escolta ni diàleg públic. El fet és especialment greu, perquè instaura una ruptura moral; un canvi en les finalitats de l’Estat: de defensar la vida a ser responsable de la mort infringida; i també de la professió mèdica, «anomenada en la mesura del possible a curar o almenys a alleujar, en qualsevol cas a consolar, i mai a provocar intencionadament la mort». És una proposta que fa joc amb la visió antropològica i cultural dels sistemes de poder dominants en el món.

2.- La Congregació per a la Doctrina de la Fe, amb l’aprovació expressa del papa Francesc, va publicar la Carta Samaritanus Bonus sobre la cura de les persones en les fases crítiques i terminals de la vida. Aquest text il·lumina la reflexió i el judici moral sobre aquesta mena de legislacions. També la Conferència Episcopal Espanyola, amb el document Sembradors d’esperança. Acollir, protegir i acompanyar en l’etapa final d’aquesta vida, ofereix unes pautes clarificadores sobre la qüestió.

3.- Urgim a la promoció de les cures pal·liatives, que ajuden a viure la malaltia greu sense dolor i a l’acompanyament integral, per tant també espiritual, als malalts i a les seves famílies. Aquesta cura integral alleuja el dolor, consola i ofereix l’esperança que sorgeix de la fe i dóna sentit a tota la vida humana, fins i tot en el sofriment i la vulnerabilitat.

4.- La pandèmia ha posat de manifest la fragilitat de la vida i ha suscitat sol·licitud per les cures, al mateix temps que indignació pel descarti en l’atenció a persones majors. Ha crescut la consciència, que posar fi a la vida, no pot ser la solució per a abordar un problema humà. Hem agraït el treball dels sanitaris i el valor de la nostra sanitat pública, reclamant fins i tot la seva millora i major atenció pressupostària.La mort provocada no pot ser una drecera que ens permeti estalviar recursos humans i econòmics en les cures pal·liatives i l’acompanyament integral. Per contra, enfront de la mort com a solució, cal invertir en les cures i proximitat que tots necessitem en l’etapa final d’aquesta vida. Aquesta és la veritable compassió.

5.- L’experiència dels pocs països on s’ha legalitzat ens diu que l’eutanàsia incita a la mort als més febles. En atorgar aquest supòsit dret, la persona, que s’experimenta com una càrrega per a la família i un pes social, se sent condicionada a demanar la mort quan una llei la pressiona en aquesta direcció. La falta de cures pal·liatives és també una expressió de desigualtat social. Moltes persones moren sense poder rebre aquestes cures i només compten amb elles els qui poden pagar-les.

6.- Amb el Papa diem: «L’eutanàsia i el suïcidi assistit són una derrota per a tots. La resposta a la qual estem anomenats és no abandonar mai als que sofreixen, no rendir-se mai, sinó cuidar i estimar per a donar esperança». Convidem a respondre a aquesta crida amb l’oració, la cura i el testimoniatge públic que afavoreixin un compromís personal i institucional a favor de la vida, les cures i una genuïna bona mort en companyia i esperança.

7.- Demanem a quants tenen responsabilitat en la presa d’aquestes greus decisions que actuïn en consciència, segons veritat i justícia.8.- Per això, convoquem als catòlics espanyols a una Jornada de dejuni i oració dimecres que ve, 16 de desembre, per a demanar al Senyor que inspiri lleis que respectin i promoguin la cura de la vida humana. Convidem a quantes persones i institucions vulguin unir-se a aquesta iniciativa.

Ens acollim a Santa María, Mare de la Vida i Salut dels malalts i a la intercessió de Sant Josep, patró de la bona mort, en el seu any jubilar.Madrid 11 de desembre de 2020