ALGUNS SUGGERIMENTS DEL BEAT PERE TARRÉS PEL QUE FA A L’APOSTOLAT ORGANITZAT

1 .- Què li cal al apòstol

Apòstol : Home de cor abrandat, d’esperit flamejant, prudent com la coloma i astut com la serpent.

És condició  preliminar, per exercir d’apòstol, haver aconseguit  fer-se respectar en allò purament profà.

Conquesta: La primera ànima que cal conquerir és la pròpia. Cal conquerir el cor inconscient de Catalunya.

Constància: Un punt cabdal per assegurar l’èxit de l’obra.

Deure: En el seu compliment, el del deure quotidià, constant, monòton, àdhuc abnegat, està el nostre camp bastíssim d’acció, de veritable i eficaç acció catòlica.

És la peça teixida amb infinitat d’iniciatives, idees, realitats d’actuacions irreconegudes, de sacrificis, de renunciaments, de pregàries, tot mogut sota l’impuls d’un ideal: la salvació del món.

Fonaments de l’activitat humana: Constància i perfecció. Millorament progressiu dels actes o disciplines que hom s’imposa.

Heroi: Ho serà qui actuï constantment fins a la fi, malgrat que el seu treball a l’organització resti en l’obscuritat.

Patriotisme: Qualitat essencial inherent a l’ànima de tots els pobles…….és com una virtut més de l’ànima que Déu infon a tots els homes… representa l’amor a la terra en tots els aspectes….a totes aquelles característiques que la distingeixen i que fan que aquella sigui la seva pàtria: no una altra i que, si deixés de posseir-les,  deixaria de ser-ho Nosaltres, els catalans….haurem d’avergonyir-nos d’estimar la nostra Catalunya? El bon Déu…ens l’ha donada per pàtria nostra. Però, al nostre patriotisme és pur, puríssim,

Puresa: La puresa de la joventut és la més ferma garantia del futur de la pàtria. Als ulls del món és tinguda com quelcom vil i degradant i menyspreable. L’ambient enrarit de tuf luxuriant ha aconseguit arraconar-la en el cor d’unes poques ànimes. La impuresa és la gran nafra  del cos racial (342).

2.- Instruments d’actuació

Acció: factor formatiu transcendental de les seleccions. No hi ha res que assequi tant l’esperit com la vida d’acció: no hi ha res més perillós per a una ànima que  llençar-se a una activitat desmesurada, sense control, sense el rou suavíssim  d’una intensa vida interior, àdhuc amb les mateixes obres d’apostolat per l’Acció Catòlica (275)

Armes: El sacrifici juntament amb l’ oració constitueixen les dues més poderoses armes d’apostolat. La Comunió és un arma invencible.

Comitè Directiu: En seran candidats exclusivament els militants assistents assidus dels cercles d’estudis, de vida interior profunda i de conducta pública i privada exemplar. Mai els arribistes.

Cercle d’Estudis: Treball constant d’investigació fet per un mateix.

Grups :L’activitat i la vitalitat interna i externa dels grups és el que dona vida a la F.J.C.. El grup isolat es mor. No és una penya on uns manen i altres fan d’oposició. Han d’ésser un rusc d’abelles on cada militant  deixi la mel de la seva companyonia, de les seves iniciatives de les seves gestions i treballs. Han de convertir-se en veritables fogars on cremin constantment l’amor a Déu i a  la Pàtria. Han de treballar sempre sobre fets concrets. Han de portar una orientació definida. Cada més han d’enviar una nota de la seva activitat al Secretariat General.

Seccions: Són el mitjà per incorporar la massa de xicots al grup. Cal que siguin ben controlades i dirigides pels militants.

Deixem que una secció funcioni sense el control directe, sense intervenció activa dels militants i ben aviat veurem el desmembrament del grup.

Congrés: Preparem el Congrés. Que sigui el tema de les nostres converses, dels nostres cercles d’estudis i de les reunions generals. Envaïm la premsa comarcal. Visquem  un sol pensament: El Congrés. Tinguem només una sola obsessió: l’èxit del Congrés. Ajuntem a les nostres oracions una pregària per l’eficàcia apostòlica del Congrés (312).

Militants: Abans que res convé formar dirigents de les futures masses. Cal estudiar els punts fonamentals de la tècnica fejocista. Cal una minoria selecta a cada grup. El treball de formació és llarg, representa un sedàs que espantaria altres organitzacions. Cal constància. Els dirigents han de ser or pur, sense mixtions, forjats a la pràctica de totes les virtuts cristianes.

El militant tindrà molts desenganys: quan menys s’ho pensarà aquell o aquells membres de les seccions respectives el faran sofrir i li pagaran amb el menyspreu i la indiferència tot el que haurà portat a terme per ells.

Sacerdots: Estimeu els nostres sacerdots que són els més grans amics que tenim els joves. La clerecia s’ha fet carn de la nostra carn i vida de la nostra vida.

Nosaltres estem plenament convençuts que sense la col·laboració del Consiliari l’obra de la F.J.C. hauria mort. Amb aquest consiliaris que pot témer la Federació?

L’home ungit sacerdot es el parallamps de la justícia divina (297)

Si de la Federació n’havia de sortir un sol sacerdot ja valia la pena de ser creada.

Disciplina: Ha de ser lliurement acceptada, vigorosa i perseverant; indispensable i base de tota organització; forjadora d’homes lliures; secret dels nostres èxits; fa homes d’ideal.

Entusiasme: Qualitat essencialment indispensable en tota organització que aspiri a la conquesta de grans masses. És vida, és amor, és audàcia, és talent, és, en una paraula,  potència creadora. És indispensable que els dirigents visquin un entusiasme penetrant, incisiu, tumultuós, i que sàpiguen portar-lo a la massa i fer-li sentir el calfred de l’emoció.

Exemple: L’exemple ens ha perdut; l’exemple però ens reivindicarà.

Èxit: L’èxit  de les grans organitzacions consisteix en l’equilibri entre cada un dels elements  que les mouen, ni que sigui el més insignificant.

Finançament: Els dèficits dels grups cal eixugar-los i eixugar-los bé i si és el cas forçant sacrificis individuals.

Els catòlics estan poc acostumats a cotitzar. Allò que gastem en qualsevol fotesa, ens sembla una enormitat quan es tracta de destinar-ho a una obra d’acció catòlica.

Fonaments de l’activitat humana: Constància i perfecció. Millorament progressiu dels actes o disciplines que hom s’imposa.

Heroismes: Llençar-se a treballar per la causa del Crist en comarques paganitzades, materialitzades i plenes de concupiscències. A Catalunya tots els valors han fet fallida.

Organització: La nostra consigna queda reduïda a una paraula sola: Organització. El nostre lema: Organització. La nostra obra serà potent en la mesura que l’haurem organitzada ien la mesura que  les múltiples anelles de què és compon siguin ben

Selecció: La seva única justificació és esdevenir ferment de la massa.

3.- Entrebancs

Capelleta: L’esperit de capelleta  un dels nostres defectes racials ha portat a la ruïna organitzacions magnífiques. No és altra cosa que l’exageració en grau superlatiu de l’estimació de nosaltres mateixos la qual es tradueix en orgull o supèrbia. A la F.J.C. hem d’evitar fins i tot la possibilitat de capelletes.

Individualisme: Tot ho corca.

La força de l’ambient: Cal que desapareguin els catòlics vergonyants.

Lloances: És bo merèixer-les, però és més bo encara saber-les defugir.

Mitjanies: No portaran mai a terme cap empresa. No podem conformar-nos amb l’indolent “anar tirant” el talent associat a una voluntat ferma és l’única cosa que aixeca els pobles i envigoreix el seu esperit.

Oci: Signe de mort.

4.- Objectius

Defectes de joventut: Els coneixem i venim a desterrar-los.

Els “sense Déu”: A casa nostra han donat la cara. Ningú no els persegueix. No importa que vagin contra tota moral. Que hi fa que lluitin contra totes les coses de l’esperit i que les enderroquin. El nostre poble sofreix els efectes nocius de l’oblit de Déu, de l’odi a Déu.

F.J.C.: No som una organització de lluita. El nostre combat és contra el pitjor enemic: cadascú de nosaltres.

No venim a constituir centres per anar a jugar o a passar la tarda. Venim a formar homes útils a la pàtria. A defensar els interessos de l’Església catòlica. Perseguim l’envigoriment moral de Catalunya i la formació integral més perfecta possible del jove segons les directrius de l’Església: espiritual, cultural i física.

La nostra obra necessita pel seu triomf bastir un organisme que pugui controlar-se  amplament amb tots i cadascun dels seus múltiples engranatges.

La F.J.C. vol per damunt de totes les coses que els homes s’adonin que Jesús és el centre i l’imant de les activitats del  món. Vol que tots els homes reconeguin aquesta pedra cantonera contra la qual s’estavella l’enteniment de tants i tants orgullosos (318).

Fita: La recristianització del mon. Enfront de l’enterboliment de tants homes cal la nítida puresa de les nostres ànimes transparents i rectes; enfront de l’odi,  les rancúnies i les venjances,  la més sol·lícita caritat; davant la tirania de tants, la santa llibertat dels fills de Déu.

Ideal. El nostre ideal ens fa ser herois, audaços, valents, optimistes, convençuts del triomf de la nostra causa. L’ideal és el motor, és la força irresistible que mena les voluntats…

Cap patró de perfecció, però, no supera l’ideal que ha de  posseir tot cristià que es gloriegi de ser deixeble de Crist: L’ideal de Déu. L’ideal del coneixement de Déu, de la possessió de Déu, de l’amor sublim a Déu (285).

Incrèduls: No hem d’apartar-nos d’aquells que no creuen ni pensen com nosaltres.

La tàctica de l’apartament condueix a l’esterilitat, a la creació d’odis, de lluites ideològiques i de lluites de classe.

Món: El món sense Déu no és res (313).

Obra de joventut: Per a realitzar un treball fructífer cal saber les dificultats que ens trobarem; l’ambient amb el què caldrà lluitar; l’estat moral i social dels diferents tipus de joves.